Trastorns d'ansietat

Ansietat, angoixa i fòbies

L’ansietat o l’angoixa és una emoció. Com en la resta d’emocions, l’ansietat té una funció adaptativa, però de vegades pot esdevenir exagerada o patològica (quan el patiment, les limitacions, els símptomes o les preocupacions afecten l'autonomia de la persona). Els “trastorns d’ansietat” són molt freqüents. Aproximadament un 15% de les persones tindrà algun trastorn d’ansietat en algun moment de la seva vida, tot i que el grup de persones que pateixen trastorns d’ansietat greus és menor.

Alguns dels principals trastorns d’ansietat són els següents:

Fòbia específica. Les persones que tenen fòbia pateixen una por intensa i persistent davant (o anticipadament) de determinats objectes o situacions concretes o “específiques” i fan el possible per evitar-les. Alguns exemples són: volar en avió, veure sang, alguns animals, alguns estímuls, etc.

Fòbia social. Les persones que tenen aquesta afectació tenen una por intensa i persistent quan es troben davant d’altres persones, ja que temen patir sensacions humiliants o vergonyoses davant d’elles. Les persones amb aquest trastorn perceben que la gent els jutjarà negativament i sovint tenen la sensació de ser inferiors, diferents o mal acceptades. Moltes vegades es preocupen per símptomes com ruboritzar-se, suar o tremolar davant dels altres. En algunes persones aquesta por es dóna en situacions concretes (p. ex. parlar o fer alguna cosa en públic ) i en altres, en la majoria de situacions de relació social.

Crisis d’angoixa / Atacs de pànic. Una crisi d’angoixa o atac de pànic és un episodi sobtat de por molt intensa que s’acompanya generalment de símptomes físics (p. ex. taquicàrdia, palpitacions, calfreds, sensació d’ofec, mareig, tremolors, etc.) i pensaments negatius sobre aquests símptomes (p.ex, por de patir un infart, por de perdre el control, por de tornar-se boig o boja, por de desmaiar-se, fins i tot, por de morir). En una crisi d’angoixa aquests símptomes són molt intensos i es manifesten ràpidament, arriben al màxim en uns minuts i duren generalment menys d’una hora. Algunes persones, després de patir una crisi d’angoixa, sovint estan molt preocupades i noten molta inseguretat. Quan algú té crisis d’angoixa de forma repetida diem que té un trastorn de pànic.

Agorafòbia. Les persones que pateixen agorafòbia tenen por d’estar en determinats espais o situacions perquè perceben que pot ser difícil fugir d’allà o rebre ajuda si tenen una crisi d’angoixa. Es podría dir que és la “por de tenir por”. Alguns exemples d’aquests espais o situacions temudes són: les multituds de gent, determinats comerços, els transports públics, els túnels, creuar ponts o carrers, etc. Alguns pacients només poden fer aquestes activitats si van acompanyats. La majoria de vegades, el trastorn de pànic i l’agorafòbia es donen alhora.

Traston d’ansietat generalitzada. Les persones afectades per aquest trastorn podríem dir que són “patidores”, és a dir, es preocupen per moltes coses (p. ex., l’economia domèstica, la feina, la família, la salut), sovint de manera anticipada, durant la major part del dia i durant molt de temps. A més, aquestes preocupacions van acompanyades d’altres símptomes físics, com sentir-se inquiet o impacient, amb tensió muscular, amb problemes per dormir, amb incapacitat per relaxar-se, amb problemes de concentració, amb molta fatiga o amb irritabilitat.

Trastorn per estrés posttraumàtic. Aquest és un trastorn d’ansietat que pot aparèixer després d'un esdeveniment, que és viscut amb por molt intensa, freqüentment lligat a patir danys físics greus o a l'amenaça a la vida d'un mateix o d'algú altre (per exemple, és comú en combatents de guerra, davant d’agressions, accidents molt greus, etc). Aquestes persones es poden espantar amb facilitat, paralitzar-se a nivell afectiu, perdre la capacitat i l’interès per gaudir, poden sentir-se més irritables o agressives i evitar situacions que els recordin l’edeveniment traumàtic original. A més, habitualment poden reexperimentar l’esdeveniment en els seus pensaments durant el dia i tenir malsons.

Ansietat per separació. El trastorn d’ansietat per separació fa referència bàsicament als nens/adolescents que senten una por extrema a haver de separar-se de les figures amb les que tenen una vinculació i afecte –pares, avis, cuidadors- encara que sigui d’una forma molt puntual, com pot ser quedar-se a càrrec d’un cuidador si els pares surten una nit o si se’n van de viatge. Eviten les situacions de separació. Són comunes les preocupacions excessives pels danys potencials envers un mateix o cap a les persones de qui s’ha separat ( p. ex. contraure alguna malaltia o tenir un accident). És possible que el nen eviti totes aquelles activitats que comportin una separació dels seus pares, com assistir a campaments d’estiu, anar de colònies o passar una nit a casa d’algun amic. Són també comuns els malsons i manifestacions físiques com: tremolors, sudoració, molèsties gàstriques, mals de cap i vòmits.


Demanar una cita