Trastorns de la comunicació

Alteracions o dèficits del llenguatge, la parla i la comunicació

Es tracta d’alteracions o dèficits del llenguatge, la parla i la comunicació. Els símptomes s’inicien en les primeres fases del desenvolupament. Descrivim els més importants:

El trastorn del llenguatge es caracteritza per dificultats en l’adquisició i l’ús del llenguatge degut a dèficits en la comprensió i/o producció del vocabulari, les estructures gramaticals i el discurs. El llenguatge està notablement per sota del que s’espera per l’edat de l’afectat.

El trastorn fonològic és la dificultat per articular amb claredat les paraules quan es parla, la qual interfereix la intel·ligibilitat o comunicació verbal dels missatges. Afecta tant el coneixement fonològic dels sons com l’habilitat de coordinar els moviments de l’aparell bucofonatori.

El trastorn de la fluïdesa d’inici en la infància (quequeig o disfèmia) és una alteració de la fluïdesa i l’organització temporal de la parla. Poden haver-hi repeticions o prolongacions de sons o síl·labes, bloqueigs, produccions amb un excés de tensió física i altres. Sovint aquests símptomes s’agreugen en situacions d’estrès o generadores d’ansietat.

El trastorn de la comunicació social (pragmàtic) es caracteritza per dèficits en l’ús social de la comunicació verbal i no verbal, com poden ser dificultats per compartir informació apropiada al context, canviar el llenguatge segons la situació, seguir normes conversacionals i comprendre el que no es diu explícitament, per exemple, inferències, expressions idiomàtiques o metàfores.

 


Demanar una cita