Trastorns de l'aprenentatge

Els trastorns de l’aprenentatge són algunes de les causes més freqüents de fracàs escolar. Són trastorns del neurodesenvolupament que afecten entre el 5% i el 15% dels escolars. Aquests nens i nenes amb nivells normals de funcionament intel·lectual presenten dèficits específics que interfereixen significativament els aprenentatges de les aptituds acadèmiques. Les dificultats per aprendre són persistents, a diferència de les dificultats transitòries que es poden presentar a l’inici de determinats aprenentatges. El rendiment acadèmic està per sota del nivell mitjà que s’espera per edat i curs, o bé necessita un esforç extraordinari o molt recolzament per mantenir-lo. Aquests són els més importants:

Trastorn de la lectura (Dislèxia). És quan la lectura és imprecisa, lenta, amb esforç i amb produccions incorrectes de paraules. Això comporta, tot i que hi ha excepcions, problemes en la comprensió del que es llegeix.

Trastorn de l’expressió escrita. És quan hi ha força errors ortogràfics i gramaticals, poca claredat en les idees que es vol expressar i manca d’organització del text.

Trastorn de dificultat matemàtica (Discalcúlia). És quan costa dominar el sentit numèric i les relacions matemàtiques bàsiques, hi ha força salts o incorreccions en el càlcul aritmètic i importants dificultats en el raonament matemàtic.

Trastorn de l’aprenentatge no verbal. És quan hi ha afectació de la coordinació motriu, de les capacitats visoespacials i de les habilitats de comunicació social. Això repercuteix en el grafisme, hi ha malaptesa motriu, dificultats per organitzar feines en el full i fallen els conceptes de temps. Els afectats sovint són bons conversadors, però les dificultats en la comunicació no verbal, i probablement també la poca habilitat per l’exercici físic, poden comportar dèficits en la interacció amb els seus iguals.


Demanar una cita