Trastorns psicòtics

Tot trastorn psicòtic implica manifestacions de desconnexió de la realitat, de forma transitòria o permanent, parcial o completa. Els símptomes psicòtics pròpiament dits són els deliris i les al·lucinacions (auditives i visuals principalment). Els pacients psicòtics també solen presentar trastorns del pensament, de l'estat d'ànim, desorientació en el temps i/o en l'espai, etc. Alguns manifesten conductes agressives.
Es tracta de malalties greus o potencialment greus. La major part d'aquests casos es diagnostiquen d'esquizofrènia o de trastorns afins. Minoritàriament poden formar part d'un trastorn bipolar, d'una depressió (psicòtica) o d'un consum abusiu de drogues. L'adolescència i els primers anys de joventut constitueixen les edats on més freqüentment comencen aquests trastorns. És important tenir present que sovint, abans de que es manifestin clarament, l'afectat pot passar un temps, setmanes o mesos, amb conducta desorganitzada, conflictiva, irritabilitat, alteracions de l'humor, pèrdua d'interessos i descens de rendiments. Es tracta de canvis que poden anunciar un possible trastorn psicòtic, que obliguen a fer un diagnòstic correcte i supervisar l'evolució.


Demanar una cita