Els conflictes de parella, igual que altres comportaments, tenen uns factors antecedents, uns factors precipitants i altres factors de manteniment. Analitzant-los podem detectar com les falses expectatives, les diferències personals, l’excessiva dependència per part d’un dels membres de la parella, la baixa autoestima d’un d’ells, no exercir les adequades habilitats de comunicació, la manca de temps lliure, les dificultats en l’àmbit de la sexualitat, la lluita de rols, algun tipus de patologia personal, potser una infidelitat i a vegades l’excessiva ingerència dels familiars propers, i també la manca d’empatia o l’adhesió a uns patrons cognitius que no es qüestionen, dificulten tots ells la interacció adequada i poden dificultar i fins i tot trencar la relació. La implantació i/o l’augment de les habilitats adequades així com l’eliminació dels factors negatius i de les estratègies poc oportunes, poden millorar sensiblement la vida en parella, guanyant en estabilitat i benestar.
Quan la continuïtat de la vida en parella no sembla possible o un dels dos components està decidit a separar-se la teràpia pot ajudar a arbitrar la separació de manera que sigui el menys traumàtica possible i si hi ha fills ajudar a exercir aquelles pautes que els perjudiquin menys i siguin més adaptatives.