Es tracta d’un trastorn del neurodesenvolupament que pateixen al voltant del 4-5% dels menors, caracteritzat per alteracions en tres àrees del comportament:
- Inatenció: dificultat en mantenir l’atenció en el que fan, sembla que no escoltin, no acaben deures o encàrrecs, no saben organitzar feines ni activitats, perden objectes, robes o material escolar, etc.
- Impulsivitat: es precipiten en les respostes, interrompen activitats o converses d’altres, no preveuen conseqüències dels seus actes, els resulta difícil guardar torn, etc.
- Hiperactivitat: no poden estar quiets, tant al menjador com a classe sovint s’aixequen de la cadira, corren i salten en llocs i moments inapropiats, parlen en excés, etc.
El conjunt d’aquestes alteracions tendeixen a manifestar-se per un comportament desorganitzat, de vegades caòtic. Per confirmar un diagnòstic de TDAH aquests problemes s’han d’observar tant a casa com a l’escola (o en el treball en els adults). S’ha de tenir en compte que en certs casos s’ha de diagnosticar un trastorn per inatenció sense impulsivitat/hiperactivitat. El TDAH acostuma a anar acompanyat de negativisme i oposicionisme a les normes emeses pels adults, especialment a l’ambient familiar. Sovint el TDAH està associat a tics i enuresi nocturna, el risc més important és una possible evolució cap a una conducta antisocial i l’abús de substàncies tòxiques.