L’Addicció, segons l’OMS, és una malaltia física i psicoemocional que crea dependència o necessitat cap a d’una substància, activitat o relació.
Les addiccions són un greu problema de salut mental. Cal valorar el risc i el dany en funció de cada substància i/o comportament, tenint en compte les característiques personals de cada individu.
Les causes de les addiccions són múltiples i difícils d’aïllar individualment. Cal tenir present que hi ha molts factors que intervenen en l’inici i manteniment d’aquesta conducta addictiva, i poden variar segons l’edat. Entre aquests factors trobem la vulnerabilitat genètica, factors ambientals i socials, etc.
Tipus d’addiccions
Addicció a substàncies: droga és qualsevol substància tòxica que pot modificar una o diverses funcions de l’organisme, alterant pensaments, emocions, percepcions o conducta. L’Addicció comença quan l’ús d’una determinada substància és regular, altera la vida quotidiana de qui la consumeix, i l’abstinència és difícil o impossible.
Addicció a noves tecnologíes: es parla d’addicció a internet, al mòbil o a les xarxes socials quan aquesta activitat distorsiona les tasques habituals de la persona, causa malestar i afecta les relacions amb la família i l’entorn.
En adolescents
Avui en dia, els joves estan sotmesos a una gran influència cultural i social tan sobre l’ús de substàncies tòxiques (drogues) i si aquest és o no és acceptable, així com sobre l’ús de les xarxes socials. Encara no s’ha determinat quin o quins factors són claus a l’hora de desenvolupar una addicció, però sovint s’observa una combinació dels mateixos.
Si bé les addiccions afecten tant adolescents com adults, és important recordar que les causes i les conseqüències són diferents en ambdós grups d’edat.
En adolescents, les conseqüències s’associen a molts aspectes de la seva vida, i són molt diverses. Quant a salut, es poden veure afectats per altres malalties, així com per problemes mèdics i psicològics. Socialment, tant les relacions familiars com les amistats poden veure’s estroncades. És comú que el consum s’iniciï en un entorn social nou, i alhora aquestes noves relacions poden mantenir i fer addictiva la conducta problemàtica. L’adolescent pot aïllar-se del seu entorn habitual voluntàriament o com a conseqüència d’aquesta conducta i del rebuig dels amics i companys. Així mateix, acadèmicament, les conseqüències poden comportar una alteració del seu rendiment respecte als estudis, que podria concloure amb l’abandonament escolar. Finalment, és important saber que per mantenir la conducta additiva es necessiten diners, i es poden destinar els seus recursos exclusivament al manteniment del consum. En casos més greus, es poden donar furts.