Els més coneguts, els potencialment més greus, són l’anorèxia nerviosa, la bulímia nerviosa i el trastorn per afartaments. Les manifestacions més evidents són les pèrdues de pes, les restriccions alimentàries, els vòmits provocats, menjar molt i sense control amb una intensa preocupació per l’aspecte corporal i amb alteracions de l’estat d’ànim.
La presència de qualsevol d’aquestes manifestacions (tot i que poden produir-se en solitari o amb escassa intensitat, sense que formi part d’un trastorn concret) s’ha de considerar com a senyal d’alarma, com a comportament de risc.
Aquests problemes es poden presentar a qualsevol edat, però sobretot a partir de la pubertat i l’adolescència i l’inici de la joventut. Abans de la pubertat els nens també poden plantejar problemes alimentaris: aparent falta de gana, rebuig d’aliments bàsics, pors o ansietat davant d’alguns o tots els aliments, ingesta descontrolada, etc. Es tracta o bé d’hàbits adquirits incorrectes o de l’inici o risc d’un trastorn alimentari pròpiament dit o de la conseqüència d’algun tipus d’alteració emocional o situació d’estrès.