És un trastorn que es caracteritza per la pràctica de conductes repetides (compulsions), sense sentit per l’observador, que la persona afectada no pot deixar de fer. Fent les compulsions redueix l’ansietat que habitualment li provoquen pensaments (o imatges) absurds, pertorbadors (obsessions), que no es pot treure de la seva ment. Una compulsió pot consistir a tocar tres cops un objecte, tancar vàries vegades el gas, rentar-se les mans molt més sovint del normal, ordenar roba i sabates escrupolosament abans de ficar-se al llit, repetir mentalment unes frases o fer una suma mental, etc. Són obsessions freqüents poder tenir un càncer, pensar que la mare es pot morir o és una prostituta, ser homosexual, contaminar-se, etc.
És un trastorn que pot ser molt lleu, només alguns símptomes, o molt greu. La seva gravetat està relacionada amb el grau de patiment que provoca i amb el nivell d’interferència que crea en l’activitat quotidiana de l’obsessiu, sigui escolar, familiar, social o laboral.
En nens i adolescents és freqüent que el TOC vagi precedit o acompanyat de tics motors o/i fònics (sorolls). Quan es presenten o s’han presentat tics d’aquest dos tipus es diagnostica un trastorn de Tourette. Si el TOC s’associa a tics o Tourette augmenta la probabilitat que el pacient també pateixi un trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH). Per tant l’evidència de tics, TDAH o TOC obliga a descartar la presència dels altres trastorns.