La manera en què ens comportem, és a dir, el que solem fer, pensar i sentir és el que defineix la personalitat dels individus. La formació de la personalitat incideix en la manera de relacionar-se amb els altres, de veure’s a un mateix i, es fonamenta en les creences i conviccions que va adquirint cada individu. Aquestes creences sovint s’adquireixen al llarg de la vida, però, molt especialment en els primers anys de vida i a l’adolescència. Certs trets o característiques de la personalitat, com el perfeccionisme, les idees de superioritat o d’inferioritat, per posar alguns exemples, poden dur a la persona a mantenir comportaments patològics. Així, es defineixen els trastorns de la personalitat.
Quan la manera de ser propi de l’individu i la seva forma permanent de viure i comportar-se, es desvien en el seu conjunt o se surten dels límits, de les normes acceptades i esperades en la pròpia cultura, es considera aleshores una personalitat patològica. Les principals distorsions se centren en:
- L’estil cognitiu, és a dir, en la forma de percebre i interpretar les coses, les persones i els esdeveniments i en la manera de desenvolupar les actituds o de crear la imatge pròpia i dels altres.
- L’estat d’ànim i l’adequació de l’efectivitat i de la resposta emocional.
- El control dels impulsos i de les necessitats de gratificació.
- Les relacions amb els altres i l’estil de relació interpersonal.
Encara que amb freqüència els símptomes s’observen en més d’un trastorn s’ha establert onze tipus de trastorn de la personalitat:
Trastorn paranoide de la personalitat. La característica principal és un patró de desconfiança i susceptivilitat general cap als altres.
Trastorn esquizoide de la personalitat. La característica principal és un patró de distanciament de les relacions socials i de restricció de l’expressió emocional.
Trastorn esquizotípic de la personalitat. La característica principal és un patró de dèficits socials i interpersonals caracteritzats per malestar i una capacitat reduïda per a les relacions personals.
Trastorn antisocial de la personalitat. La característica principal és un patró de menyspreu i violació dels drets dels altres.
Trastorn límit de la personalitat. La característica principal és un patró d’inestabilitat en les relacions interpersonals, l’autoimatge, l’afectivitat i una notable impulsivitat.
Trastorn histriònic de la personalitat. La característica principal és l’emotivitat generalitzada i excessiva i el comportament de recerca d’atenció.
Trastorn narcisista de la personalitat. La característica principal és un patró general de grandiositat, necessitat d’admiració i manca d’empatia.
Trastorn de la personalitat per evitació. La característica principal és un patró general d’inhibició social, uns sentiments d’inadequació i una hipersensibilitat a l’avaluació negativa.
Trastorn de la personalitat per dependència. La característica principal és una necessitat general i excessiva que s’ocupin d’un, el que ocasiona un comportament de submissió i adhesió i temors de separació.
Trastorn obsessiu-compulsiu de la personalitat. La característica principal és una preocupació per l’ordre, el perfeccionisme i el control mental i intrapersonal, a costa de la flexibilitat, l’espontaneïtat i l’eficiència.